Primero decir que ni siquiera me había parado a pensar en la relación entre estos dos términos, cultura y cooperación. Con este seminario he ampliado la visión de cooperación, antes lo entendía más bien como “ayuda” hacia un colectivo en una determinada área, por ejemplo, en educación, sin que en él tuviera lugar la cultura. Así mismo, he ampliado mi concepto de una palabra, cultura, a veces con un significado tan abstracto y otras veces infinitamente amplio y diverso y con infinidad de matices que de ella se derivan.
Creo en la cultura como fuente de enriquecimiento y ayuda personal, es decir, para mi el ser humano está hecho de cultura (raíces, tradiciones, etc) y a medida que se va desarrollando, consciente o inconscientemente, va buscando significado y culturas o ideologías con las que más se identifica y así va perfilando su desarrollo, tanto de manera individual y subjetiva, como de forma colectiva o social.
Me parece que la globalización es un término importante en este marco, la cual entiendo, sin ignorar los intrínsecos aspectos negativos, como una oportunidad en la que el mundo se te acerca a ti para ayudarte a comprender, experimentar y disfrutar. Claro está que todo principio mal interpretado o desarrollado desde la malquerencia o, todo mal uso, puede tener efectos nefastos... sobran los ejemplos.
Así pues, estamos ante un arma de doble filo y, en nuestras manos está, el verlo de manera positiva y enriquecedora o por el contrario, de forma negativa, segregacionista, etc. Entonces, debemos situarnos desde una perspectiva ante todo flexible, abierta y sensible, sin prejuicios ni egocentrismos, tolerante y de respeto, con la diversidad como valor fundamental y desde esta posición, disponernos a compartir y disfrutar del infinito abanico de posibilidades que se nos ofrecen, sin descuidar nuestro espíritu crítico y el derecho a que algo no nos guste o a no compartir las mismas ideas.
Yo estoy de acuerdo con la idea de que la diversidad cultural es patrimonio de la humanidad, que todos tenemos el mismo derecho al acceso y utilización de la cultura. Que ésta, debe ser gestionada por individuos profesionales y que el estado ha de tener la obligación de facilitar dichas posibilidades a todos los colectivos sin excepción.
Reflexionando sobre lo anteriormente citado, me doy cuenta de la gran complejidad del asunto, pues si bien la cultura no es lo más importante, urgente y primordial, sí lo abarca todo. Entonces, ¿Cómo hacer cultura para al desarrollo, o cultura al desarrollo?.
Creo que se deberían seguir haciendo esfuerzos para facilitar y compartir la cultura de manera más “específica” a través de trasferencias del saber y/o conocimiento, mediante el intercambio y, a través de la coproducción. A su vez, me parece importantísimo que la cultura sea transversal en todas las áreas que se trabajen y en todo lo que se realice.
Un aspecto que no sé muy bien dónde ni cómo clasificarlo, es el referente a la alfabetización. Creo que cultura y educación deberían ir unidas por el simple hecho de asegurar un mínimo de cultura y, a su vez acceso a la misma.
Me ha gustado la explicación del caos o desorden como algo positivo. Las cosas fluyen, cambian, se mueven y no podemos controlarlo todo. Hemos de dejar a un lado nuestra actitud occidental egocéntrica de querer dirigir, controlar y entender todo lo que sucede sin dejar espacio (ni confianza) al ritmo natural.
Un aspecto que se me antoja imprescindible para garantizar unos mínimos es el trabajo de sensibilización y, sobretodo, el de denuncia a las personas o entidades que obstaculicen la libre circulación de la cultura, pretendan jerarquizarla, imponer una cultura dominante, etc. A sabiendas que este trabajo es excesivamente complejo y complicado.
Me parece que hay una sana intención, una buena estructura y organización, unos principios éticos muy respetables y sólidos y, lo mejor de todo, es una labor continuamente cambiante y eterna.
Bueno, para finalizar esta breve explicación y no sobrepasar el límite de espacio, mencionar la importancia de todos los contenidos tratados, los conceptos explicados y el acercamiento a las cumbres, entidades y organismos para comprender mejor todo lo relacionado con el mundo de la cultura y la cooperación y el tratado y funcionamiento de dichas asociaciones.
Muchas gracias, Félix Criado Gornés
Mostrando entradas con la etiqueta alumnes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta alumnes. Mostrar todas las entradas
jueves, 16 de diciembre de 2010
Reflexions de Maria Puig Lladó
Si bé es veritat que ha estat un seminari de caràcter intensiu, i per aquesta mateixa raó alhora intens i condensat, m'ha sorprès la coherència del discurs a través dels tres dies i la manera en que les ponències dels conferenciants es complementen perfectament entre sí. D'aquesta manera he tengut ocasió, per mi que soc una nouvinguda dins aquest àmbit, de tenir una visió general del panorama actual ja sigui del marc legal, d'acció i de formació, a nivell nacional i internacional, etc, des de l'interior d'aquests mecanismes gràcies a les experiències personals i professionals dels ponents. Vull resaltar la introducció tan positiva que ens va fer el Doctor Martinell per entrar en matèria, l'energia inesgotable d'Ana Muñoz i la mirada “des de l'altra banda” del sociòleg Tulio Hernández que amb la original presentació del día ens va sorprendre a tots (estic segura que els vídeos que vam veure no van deixar indiferent a ningú).
Personalment crec que el seminari m'ha suscitat més incògnites de les que m'ha resolt. Es a dir, vaig entrar-hi amb unes nocions bàsiques, es va obrir la caixa de Pandora i es va dibuixar un panorama de reflexió i actuació infinit. L'intercanvi d'informació no va caure dins un sac buit sinó que em va remoure i moltes idees em van venir al cap. Pel que fa a l'àmbit profesional m'anima sabre que hi ha molta feina per fer, m'anima sabre que tots hi podem participar pel caire multidisciplinar i per la conseqüent multiplicitat de punts de vista que hi podem aportar, i dic tots tant professionals formats, com les persones que volen rebre formació com les persones interessades i com tot i cada un dels individus que formam la societat. El panorama es ampli, i la tasca ens engloba a tots des d'allò concret fins al general, afortunadament hi ha la presència d'organismes tant a nivell autonòmic, nacional i internacional que estimulen, regulen i organitzen tot el potencial, es realment necessària i útil la seva tasca rectora encara que sovint la teoria i la realitat semblin tan llunyanes. Conceptes con identitat, fluxe, mundialització, vida cultural, consum cultural, gestió cultural, desenvolupament, sostenibilitat, etc, que no han deixat de sonar aquests dies tenen tots un mateix fil conductor: la meva visió particular es que tot passa per l'EDUCACIÓ. Educar per conèixer, per crèixer, per reflexionar, educar des de un cap a l'altra en sentit recíproc, fomentar i difondre l'accés a l'educació perque les persones puguin entendre, desinvoldre's i viure en aquest món nostre actual. I revisant la pròpia experiència i mirant al voltant es quan me n'adono que hi ha tant per fer, i el més positiu de tot es sabre que cada un de nosaltres té mil coses per aportar i què es àmbit com un gran laboratori d'idees (sempre fent l'esforç de conciliar teoria i pràctica).
Com ja deia abans m'han quedat moltes qüestions a l'aire, qüestions que per altra banda són d'aquestes que et fan trescar i quan penses que en tens una resposta et porten a una altra pregunta i a una altra... Es pot conciliar allò particular amb allò universal?! Existeix una identitat Identitat?! Existeixen per exemple unes característiques inamovibles que defineixin una “identitat mallorquina”?! Al cap i a la fí tots som d'aquí i d'allà, els nostres pares són d'arreu, els nostres avis, les nostres arrels, les nostres parelles i els futurs fruits... Qüestions que funcionen com un motor que estimula la capacitat de recerca que pens que és quelcom imprescindible per tenir una mirada oberta. En relació a aquests relfexions em vé a la ment una campanya que circulava fa uns anys per aquí: “som iguals, som diferents”, no recordo si en relació a la igualtat entre sexes o entre persones però que es un principi universal. Aquests són els reptes i òbviament no és tasca fàcil el camí de la gestió, la cooperació al desenvolupament i el treball dins el camp de la vida cultural davant dels caràcters únics o diferenciadors dels individus, comunitats, nacions i continents, però es tracta de trobar el pont de conexió, l'element en comú que ens conecta a tots.
He de dir que es nota que aquests tres professionals estimen el que fan, saben transmetre el seu entusiasme envers la seva tasca, i crec que ENTUSIAME pel que fas és el primer requisit per treballar a qualsevol lloc, i més encara en el món de la cultura, on treballes amb persones i per a persones. En resum crec que amb una mida d'entusiasme, una sobredosi de sensibilitat, un bon troç d'educació i molta passió i optimisme són els ingredients perfectes per tirar endavant projectes grans o petits que puguin facilitar el desenvolupament dels individus de qualsevol banda del món.
Maria Puig Lladó
Personalment crec que el seminari m'ha suscitat més incògnites de les que m'ha resolt. Es a dir, vaig entrar-hi amb unes nocions bàsiques, es va obrir la caixa de Pandora i es va dibuixar un panorama de reflexió i actuació infinit. L'intercanvi d'informació no va caure dins un sac buit sinó que em va remoure i moltes idees em van venir al cap. Pel que fa a l'àmbit profesional m'anima sabre que hi ha molta feina per fer, m'anima sabre que tots hi podem participar pel caire multidisciplinar i per la conseqüent multiplicitat de punts de vista que hi podem aportar, i dic tots tant professionals formats, com les persones que volen rebre formació com les persones interessades i com tot i cada un dels individus que formam la societat. El panorama es ampli, i la tasca ens engloba a tots des d'allò concret fins al general, afortunadament hi ha la presència d'organismes tant a nivell autonòmic, nacional i internacional que estimulen, regulen i organitzen tot el potencial, es realment necessària i útil la seva tasca rectora encara que sovint la teoria i la realitat semblin tan llunyanes. Conceptes con identitat, fluxe, mundialització, vida cultural, consum cultural, gestió cultural, desenvolupament, sostenibilitat, etc, que no han deixat de sonar aquests dies tenen tots un mateix fil conductor: la meva visió particular es que tot passa per l'EDUCACIÓ. Educar per conèixer, per crèixer, per reflexionar, educar des de un cap a l'altra en sentit recíproc, fomentar i difondre l'accés a l'educació perque les persones puguin entendre, desinvoldre's i viure en aquest món nostre actual. I revisant la pròpia experiència i mirant al voltant es quan me n'adono que hi ha tant per fer, i el més positiu de tot es sabre que cada un de nosaltres té mil coses per aportar i què es àmbit com un gran laboratori d'idees (sempre fent l'esforç de conciliar teoria i pràctica).
Com ja deia abans m'han quedat moltes qüestions a l'aire, qüestions que per altra banda són d'aquestes que et fan trescar i quan penses que en tens una resposta et porten a una altra pregunta i a una altra... Es pot conciliar allò particular amb allò universal?! Existeix una identitat Identitat?! Existeixen per exemple unes característiques inamovibles que defineixin una “identitat mallorquina”?! Al cap i a la fí tots som d'aquí i d'allà, els nostres pares són d'arreu, els nostres avis, les nostres arrels, les nostres parelles i els futurs fruits... Qüestions que funcionen com un motor que estimula la capacitat de recerca que pens que és quelcom imprescindible per tenir una mirada oberta. En relació a aquests relfexions em vé a la ment una campanya que circulava fa uns anys per aquí: “som iguals, som diferents”, no recordo si en relació a la igualtat entre sexes o entre persones però que es un principi universal. Aquests són els reptes i òbviament no és tasca fàcil el camí de la gestió, la cooperació al desenvolupament i el treball dins el camp de la vida cultural davant dels caràcters únics o diferenciadors dels individus, comunitats, nacions i continents, però es tracta de trobar el pont de conexió, l'element en comú que ens conecta a tots.
He de dir que es nota que aquests tres professionals estimen el que fan, saben transmetre el seu entusiasme envers la seva tasca, i crec que ENTUSIAME pel que fas és el primer requisit per treballar a qualsevol lloc, i més encara en el món de la cultura, on treballes amb persones i per a persones. En resum crec que amb una mida d'entusiasme, una sobredosi de sensibilitat, un bon troç d'educació i molta passió i optimisme són els ingredients perfectes per tirar endavant projectes grans o petits que puguin facilitar el desenvolupament dels individus de qualsevol banda del món.
Maria Puig Lladó
Suscribirse a:
Entradas (Atom)