Reflexions de Daniel Rivera Raven

«El binomi cultura i cooperació al desenvolupament en la societat contemporània: realitat i reptes»

Vull començar aquesta redacció, posant de manifest la meva intenció de plasmar la experiència dels tres dies de seminari que varen tenir lloc els passats dies 17, 18 i 19 de novembre al campus universitari i que va dur com a docents a especialistes en la matèria, que varen donar una visió general sobre els temes en que es varen plantejar, adients per a la consecució, visió o pressa de contacte, com pugui ser el meu cas i un aprofundiment en qüestions més específiques, que podien ser esmentades per alumnes més especialitzats o coneixedors de la matèria, els quals varen ser respostos per el professorat encarregats de la ponència, amb lo que vull destacar la seva predisposició i entrega, que feia reflectir la verdadera passió amb la que es mouen per les diferents rames dels diferents sectors per els quals es mouen.

La primera ponència que va tenir lloc, va ser a càrrec de Alfons Martinell, que ens va donar unes línees generals sobre les relacions entre les cultures, quins son els interlocutors en aquestes relacions, com evoluciona la globalització i a on trobem l’ origen, quins pros i contres trobem, quines eines en dona la cultura, si poden ser perilloses o beneficioses per a tots nosaltres, la relació entre el país, l’ estat i la nació i les seves coincidències i diferencies, la importància del patrimoni en la cultura, les tradicions, i podríem seguir en conceptes i definicions a part de la normativa europea en aquest sector, es a dir, una diversitat de idees i conceptes que si bé son un àmbit que tots podem dir qualque cosa o transmetre una opinió sobre cultura, no ve de més aprofundir en un camp, que baix el meu entendre pot ser de utilitat a qualsevol persona, amb independència del seu àmbit laboral o personal i que dona un plus en lo que coneixem, valgui la redundància, cultura general.

La segona ponència, de la que varem poder gaudir, va ser a càrrec de Ana Muñoz, que ens va transmetre els seus coneixent sobre la matèria amb grans dosis de pragmatisme e interconnexió amb l, alumnat i que en tot moment va estar oberta a preguntes dels assistents. La seva classe va tenir com a nucli les evolucions dels conceptes desenvolupament, cultura i els diferents organismes internacionals, estatals, autonòmics i locals, així com els principals documents en els diferents àmbits reguladors de aquests dos conceptes que tant donen de xerrar, ja que no tenen un destí final, sinó que han de ser adaptats a les constants metamorfosis de la societat en que tenen lloc.

Per acabar el cicle de conferències, varem poder contar amb el professor Tulio Hernández, que el varem poder sentir y veure mitjançant videoconferència, ja que estava a Eivissa. La sessió del professor d’ origen peruà em sembla, va ser molt interessant ja que em va cridar l’ atenció la diferenciació de conceptes com mundialització, globalització o internacionalització, conceptes que de entrada pareixen tenir un mateix substrat, però que es amb aquest on tenen la seva diferencia i en el que son els elements externs, els que els poden confondre.

Com a finalització de aquesta humil exposició de la meva experiència personal, vull esmentar que des de el meu bàsic coneixement de la matèria, voldria animar a l’ organització de aquet cicle de conferències a seguir amb aquest camí de poder aportar a l’ alumnat que estigui interessant, l’ oportunitat de formar-se i passar uns dies d’ aprofitament com han estat aquetes recents jornades. També agrair a la coordinadora, la senyora Castells, per la seva labor informativa i coordinadora del curs.

Daniel Rivera Raven