Reflexions d'Antònia Sureda Garcia

Com bé va dir Alfons Martinell, ens trobem dins una era de globalització on hi ha una gran mobilitat a nivell mundial que ens proporciona una gran independència. També es causa un xoc entre cultures i una sobre posició de unes damunt les altres això provoca el predomini de unes cultures enfront les altres, d’aquesta forma hi ha cultures predominants. La gran avantatge d’aquesta mobilitat mundial és que no nomes queda reduïda a una élite de la societat sinó que tothom es mou, ja sigui amb condicions i objectius diferents. Això és una gran avantatge degut a que ens ofereix l’ocasió de conèixer diferents països sense moure’ns dels nostre. Dona la possibilitat se que les cultures es mesclis i que adoptin aspectes de l’altre

Un tema que m’impactà va ser l’acceptació de l’evolució de les tradicions, acceptar que aquestes, com tota la societat en general, evoluciona i s’adapta als nous tems. Em va fer recordar el cas de les persones major, moltes segueixen amb les mateixes tradicions de sempre que lis han ensenyar a casa seva. No obstant, avui dia hi ha una gran quantitat de persones majors que si s’han adaptat a les noves costums, al fet de que dia 1 els nets no vaguin a dinar, que hi hagi membres amb diferents costums a les famílies,... Aspectes que la societat d’abans no hagués acceptat i que dins els nostres dies els majors s’adapten a la perfecció a aquets aspectes. Això hem fa pensar que les cultures evolucionen i les tradicions es modifiquen per poder adaptares a tals canvis ja que sinó quedarien antiquades.

Amb el que estic d’acord és amb la puntualització que va fer n’Ana Muñoz sobre la necessitat de millorar els professionals que intervenen en el nivell de cooperació ja que es difícil accedir a aquesta àrea degut a la poca preparació d’aquets. També considero que en necessari realitzar mes cursos, seminaris, donar mes informació, oferir mes possibilitats de intercanvis, ... la societat esta molt poc informada amb tot aquest tema. Oferint mes informació podrem fer que la població en general pugui participar mes i d’aquesta forma hi hagi un major intercanvi cultural, una major diversitat i llibertat d’aquestes.

Em va donar molt de gust sabre que Espanya era el primer país realitzant treballs de cooperació cultural. Avui dia amb la globalització tot el món esta al corrent del que passa a tots els països del mon i es sabre que un país com Espanya esta per davant amb aquest tema degut al seus objectius de desenvolupament, diversitat del teixit econòmic, amb el foment de la feina,... en va sorprendre bastant, més països s’haurien de involucrar mes.

Una de les coses que comentaren els 3 convidats va ser que es necessari tenir en compte a la cultura amb la qual es farà feina, escoltar als implicats, sabre les seves propostes, observar primerament la seva cultura per desprès realitzar els programes adequats i que siguin útils sense fer mal bé l’altre cultura. Ho vaig considerar molt important ja que moltes de vegades volem ajudar, ens posem a ajudar sense sabre realment amb a que hem d’ajudar, amb a que som necessaris, que es lo que necessiten de nosaltres,... és molt important sabre escoltar a l’altre part ja que d’aquesta manera es com es pot fer una bona feina.

Respecte a la xerrada que va fer Tulio Hernández, hem va cridar l’atenció com va descriure a la globalització, som la imposició de la cultura única i d’aquesta forma la fi de la diversitat cultural. Pens que te part de raó ja que amb la globalització els països dominants imposen ja no nomes la seva cultura sinó la seva forma de fer les coses, les seves “normes” i els altres països s’han d’anar adaptant per tal de no quedar enrere.

També hem va fer reflexionar sobre que la cooperació no ha de ser necessariament internacional, hi ha molts de llocs dins el nostre país i dins la nostre comunitat que necessiten millorar, esteim obsessionats amb ajudar a la gent de fora i no prestem atenció a les necessitats que tenim aquí, va posar l’exemple de les illes, que esteim molt mal connectats i realment es així. Tulio te tota la raó, és bo ajudar a la gent que mes ho necessita però no hem de descuidar les nostres necessitats.

En general, aquestes jornades m’han fet reflexionar sobre moltes coses que he anat comentat al llarg del text i opino que en necessari que la gent estigui mes informada sobre aquests aspectes ja que son de gran importància en els dies que avui vivim.

Antònia Sureda García