Estic al bar de sota casa, esmorzant un cafè i una torrada amb tomàquet. Sona el meu telèfon mòbil i veig que ha arribat un missatge de facebook. El meu amic Joan que viu des de fa un any a Vietnam, ha penjat unes fotos al seu perfil. Són de la festa abans de començar l'obra d'un edifici al centre de Ho Chi Minh City, i es veu com tots els treballadors de l'obra, des de l'amo de la constructora, passant per l'arquitecte en cap fins al peó més baix, demanen que tota la feina surti bé. Han improvisat un altar ple de menjar, on es veu un gran porc ja cuinat i molt de fum per les barretes d'encens. Les noves tecnologies m'han permès amb uns minuts, conèixer una pràctica cultural que es celebra a l'altra punta del món.
En aquest seminari s'ha parlat de mundialització i globalització, m'ha agradat molt la puntualització del senyor Túlio Hernández, ja que cal dir les paraules justes per a cada cosa. Va donar moltes altres definicions com la identitat múltiple, que actualment genera la capacitat de comunicació del món. Un jove d'Eivissa pot escoltar música ètnica del Perú, mentre dibuixa un còmic manga del Japó i menja un churrasco Argentí. Ens anem creant com a persones gràcies a la multiculturalitat, ja sigui per contacte directe amb persones que resideixen al nostre poble o per contacte virtual mitjançant internet i el comerç global.
La cooperació al desenvolupament ha anar evolucionant amb el temps, el Banc Mundial va regular als anys 1980' els finançament dels països pobres si volien rebre ajudes, això s'ha comprovat que només va contribuir a una pitjor redistribució de la riquesa. Als 90' es va evolucionar i es va considerar el desenvolupament humà alguna cosa més que desenvolupament econòmic.
Actualment hi ha noves formes de cooperació que busquen una millor eficiència dels recursos. És important no repetir o solapar projectes entre agències internacionals de cooperació i ong's. Perquè de com diversos països europeus han vist que estan treballant tots en temes de salut a la mateixa regió, quan un pot dedicar-se a una altre tasca també important i complementària.
Els organismes internacionals de gran format com Unesco, Onu, Aecid, etc... que treballen en cooperació m'espanten un poc. La política d'estat és molt complexa i sabem que no tenim ni la meitat d'informació que realment existeix. Els estats potencien que les grans empreses pugin instal·lar-se o exportar a determinats països. Exemples com Repsol, Telefònica o la recent visita del Ministre d'indústria a la Xina, ens mostren com els negocis mouen el món. Serà un benefici per la societat espanyola si empreses d'aquí inverteixen allà, a més de beneficis per a gent d'allà que tindrà desenvolupament i feina. Però tot plegat sona a tàctica, destino diners a cooperació però per l'altre costat aconsegueixo contractes comercials. Potser són idees a l'aire, però ja sabem que la realitat supera a la ficció.
Tants anys invertint en cooperació al desenvolupament i encara hi ha gent que no té ni els serveis mínims d'alimentació, salut o educació. Com a gestors culturals podem aportar els nostres coneixements i millorar l'accés i l'ús de la cultura arreu. Cal conèixer les realitats socials i culturals de la zona on es vol actuar, i per això és important cooperar amb una contrapart solvent, amb uns agents del territori amb capacitat de coneixement de causa.
Poder accedir i participar a la vida cultural genera cohesió social i desenvolupament. Sabem que la cultura genera feina i riquesa, i les indústries culturals contribueixen al desenvolupament social.
La cultura mundialitzada no significa l'aniquilació d'altres cultures, amb la globalització les realitats culturals locals s'han reafirmat. La cultura d'un grup social està en constant evolució, igual que es van inventar els estats nació i van crear representacions del que era important, actualment estam creant cultura, però el perill està en la homogeneïtzació de la cultura a través del quotidià.
Al seminari es va parlar de cooperació cultural amb l'objectiu del desenvolupament, però des d'una visió d'estat, de l'experiència de la Aecid, però crec que va faltar un contrapunt dels molts exemples de petites entitats que treballen en el mateix camp. Seria molt enriquidor un altre seminari, amb exemples pràctics de cooperació cultural al desenvolupament internacional d'ongs i entintats més petites.
“La vertadera riquesa d'una nació està en la seua gent” PNUD. Cal aprofitar la riquesa cultural dels territoris, fomentar la cooperació local entre els agents de les illes Balears i poder així desenvolupar projectes de cooperació cultural per propulsar el desenvolupament. No podem permetre que les persones es trobin còmodes a un 'no lloc' com els aeroports o una botiga Zara. Totes els pobles són diferents, pels seus paisatges, per la seua temperatura, per la seua olor, pels seus colors, per la seua gent, aprofitem-ho reafirmem el pes i el valor de la cultura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario