Si bé es veritat que ha estat un seminari de caràcter intensiu, i per aquesta mateixa raó alhora intens i condensat, m'ha sorprès la coherència del discurs a través dels tres dies i la manera en que les ponències dels conferenciants es complementen perfectament entre sí. D'aquesta manera he tengut ocasió, per mi que soc una nouvinguda dins aquest àmbit, de tenir una visió general del panorama actual ja sigui del marc legal, d'acció i de formació, a nivell nacional i internacional, etc, des de l'interior d'aquests mecanismes gràcies a les experiències personals i professionals dels ponents. Vull resaltar la introducció tan positiva que ens va fer el Doctor Martinell per entrar en matèria, l'energia inesgotable d'Ana Muñoz i la mirada “des de l'altra banda” del sociòleg Tulio Hernández que amb la original presentació del día ens va sorprendre a tots (estic segura que els vídeos que vam veure no van deixar indiferent a ningú).
Personalment crec que el seminari m'ha suscitat més incògnites de les que m'ha resolt. Es a dir, vaig entrar-hi amb unes nocions bàsiques, es va obrir la caixa de Pandora i es va dibuixar un panorama de reflexió i actuació infinit. L'intercanvi d'informació no va caure dins un sac buit sinó que em va remoure i moltes idees em van venir al cap. Pel que fa a l'àmbit profesional m'anima sabre que hi ha molta feina per fer, m'anima sabre que tots hi podem participar pel caire multidisciplinar i per la conseqüent multiplicitat de punts de vista que hi podem aportar, i dic tots tant professionals formats, com les persones que volen rebre formació com les persones interessades i com tot i cada un dels individus que formam la societat. El panorama es ampli, i la tasca ens engloba a tots des d'allò concret fins al general, afortunadament hi ha la presència d'organismes tant a nivell autonòmic, nacional i internacional que estimulen, regulen i organitzen tot el potencial, es realment necessària i útil la seva tasca rectora encara que sovint la teoria i la realitat semblin tan llunyanes. Conceptes con identitat, fluxe, mundialització, vida cultural, consum cultural, gestió cultural, desenvolupament, sostenibilitat, etc, que no han deixat de sonar aquests dies tenen tots un mateix fil conductor: la meva visió particular es que tot passa per l'EDUCACIÓ. Educar per conèixer, per crèixer, per reflexionar, educar des de un cap a l'altra en sentit recíproc, fomentar i difondre l'accés a l'educació perque les persones puguin entendre, desinvoldre's i viure en aquest món nostre actual. I revisant la pròpia experiència i mirant al voltant es quan me n'adono que hi ha tant per fer, i el més positiu de tot es sabre que cada un de nosaltres té mil coses per aportar i què es àmbit com un gran laboratori d'idees (sempre fent l'esforç de conciliar teoria i pràctica).
Com ja deia abans m'han quedat moltes qüestions a l'aire, qüestions que per altra banda són d'aquestes que et fan trescar i quan penses que en tens una resposta et porten a una altra pregunta i a una altra... Es pot conciliar allò particular amb allò universal?! Existeix una identitat Identitat?! Existeixen per exemple unes característiques inamovibles que defineixin una “identitat mallorquina”?! Al cap i a la fí tots som d'aquí i d'allà, els nostres pares són d'arreu, els nostres avis, les nostres arrels, les nostres parelles i els futurs fruits... Qüestions que funcionen com un motor que estimula la capacitat de recerca que pens que és quelcom imprescindible per tenir una mirada oberta. En relació a aquests relfexions em vé a la ment una campanya que circulava fa uns anys per aquí: “som iguals, som diferents”, no recordo si en relació a la igualtat entre sexes o entre persones però que es un principi universal. Aquests són els reptes i òbviament no és tasca fàcil el camí de la gestió, la cooperació al desenvolupament i el treball dins el camp de la vida cultural davant dels caràcters únics o diferenciadors dels individus, comunitats, nacions i continents, però es tracta de trobar el pont de conexió, l'element en comú que ens conecta a tots.
He de dir que es nota que aquests tres professionals estimen el que fan, saben transmetre el seu entusiasme envers la seva tasca, i crec que ENTUSIAME pel que fas és el primer requisit per treballar a qualsevol lloc, i més encara en el món de la cultura, on treballes amb persones i per a persones. En resum crec que amb una mida d'entusiasme, una sobredosi de sensibilitat, un bon troç d'educació i molta passió i optimisme són els ingredients perfectes per tirar endavant projectes grans o petits que puguin facilitar el desenvolupament dels individus de qualsevol banda del món.
Maria Puig Lladó
No hay comentarios:
Publicar un comentario