Reflexions de Cora Navarro

Podria fer un resum detallat sobre les conferències que van tenir lloc al binomi de cultura i cooperació a la UIB, podria detallar amb precisió el contingut dels diferents organismes que participen de les relacions culturals i quins són els seus objectius...però crec que estaria de més ja que els tres ponents que van col.laborar en aquest cicle es van encarregar d’explicar-ho d’una manera clara i directa, aprofondint en els aspectes més lligats amb la joventut.

Per aquest motiu he optat per explicar quins són els motius que hem van portar a mi en concret a assistir al cicle de conferències, què buscava, amb quina finalitat i quin va ser el resultat final.

En primer lloc voldria definir-me d’una manera una mica superficial. Soc una persona proactiva, amb una alta capacitat per a la comunicació. Tenc habilitat per manejar les meves pròpies emocions i hem considero uan persona eficient i solidaria. Ademés, sempre he manifestat un alt interés per la política i les relacions culturals entre els diferents països. Si sumam totes aquestes característiques a un viatge realitzat a la India recentment el resultat és unes ganes inmenses de dedicar una part de la meva vida a millorar la dels altres. Soc conscient de que hi ha mil maneres d’ajudar, per aixó hem va interessar tant aquest binomi, perquè una persona que per exemple vulgui fer un voluntariat, necessitarà conèixer abans els sistemes de cooperació internacional, com interactua el país on vol realitzar el voluntariat amb els altres països donants d’ajuda etc.

De manera resumida, aquestes conferències eren el primer pas per a mi per aprofondir dins del món de la cooperació al desenvolupament, les ONG’s i els voluntariats.

Des de fa temps que sento la necesitat de treballar en una empresa dedicada a la cooperació al desenvolupament, ja que necessito formar part activa d’un projecte de col.laboració en alguna organització no lucrativa perquè crec que el temps i l’esforç dedicat a n’aquests tipus d’iniciatives es veu totalment recompensat al contribuir en la millora de les condicions de vida de persones necessitades. Crec que la motivació es infinitament major quan el teu esforç es tradueix en un valor afegit, en lloc de lucratiu.

Quan tengui la oportunitat de participar en algún d’aquests projectes se que viuré experiencies gratificants i significatives tant a nivell personal com professional. Hem comprometré a aprofitar la oportunitat que se’m dona mitjançant l’aplicació dels meus coneixements, de manera que aquests impactin de manera positiva en els més necessitats.

Soc conscient de la importància i la serietat del treball de les Organitzacions No Gubernamentals i les expectatices de pertànyer a alguna d’elles és molt alta des de que vaig realitzar en meu viatge al nucli de la pobresa.

Actualment soc estudiant de 4t curs de la llicenciatura de Comunicació Audiovisual, i ara els estudios són la meva prioritat màxima ja que se que sense ells no podré aportar tot el que fa falta per a la contribució d’un món millor. He tengut l’oportunitat d’accedir a un lloc de feina en la secció de comunicació de la Fundació Vicente Ferrer a Anantapur, però la realització d’unes pràctiques de la meva universitat m’ho van impedir. No obstant, és una cosa que tenc pendent.

No hem vull centrar en cap regió específica per realitzar les meves tasques humanitàries, no només hi ha pobres a la India. Com va explicar n'Ana Muñoz al llarg de la seva ponència, hi ha llocs com Burkina Fasso on encara hi ha molt a fer.

Hem va semblar molt interesant el seu discurs i, per l’àrea a la que hem vull dedicar, va ser el que més hem va orientar. Estic totalment d’acord amb el que va dir n'Ana sobre com han de procedir els que treballen a l’àmbit de la cooperació, ja que han d’intentar contribuir en el desenvolupament del país i dels seus habitants, però sempre entenguent i respectant els seus costums a fi de que perdurin els trets distintius, espirituals i materials d’aquella regió.

De la conferència d'Ana Muñoz voldria destacar el punt on es fa referència a la formació de capital humà per a la gestió cultural amb ènfasi de cultura i desenvolupament. Dels set apartats que defineixen quina és la funció de la cooperació, aquest és amb el que hem sento més identificada i cap el que encaminaré les meves aportacions.

També és molt d’agraïr tota l’oferta de beques com la Tandem i la MAEC, que va explicar n'Ana, ja que són una proposta molt interesant pels joves acabats de llicenciar que tenguin ganes d’obrir-se al món de la cooperació. Pens que sa gent que es vol dedicar a n’aquest tipus d’àrea ha d’estar ben formada i, si ha tengut l’ocasió de viure fora i conèixer altres cultures, millor que millor.

Espanya avui en dia és un país desenvolupat de tipus mitjà, la qual cosa significa que pot dur a terme polítiques de cooperació internacional. Aquestes relacions amb altres països empobrits ens donen als joves d’avui en dia la possibilitat de formar part d’una organització no lucrativa, que no competeixi de forma oficial amb altres organitzacions i que simplement lluiti per obtenir beneficis que es destinin a diferents projectes de cooperació al desenvolupament.

Abans d’acabar la meva reflexió, volia felicitar a tot l’equip que ha fet possible aquest cicle de conferències ja que pels que ens agrada, és un tema apasionant del qual jo encara soc molt ignorant i puc assegurar que durant aquests tres dies vaig aprendre molt. Espero rebre notícies sobre altres propostes similars, ja que la cooperació al desenvolupament és un tema que ens afecta a tots i del qual tots podem participar.

Cora Navarro Bujosa